Durant l’estat d’alarma a causa de l’emergència sanitària produïda pel covid-19 han estat molts els canvis produïts en la forma de treballar. Els canvis, en la majoria dels casos s'han produït tard i malament, degut a que la direcció anteposa altres paràmetres abans que la protecció de la salut dels seus treballadors i treballadores.
El personal de conducció, que és el més exposat al contagi durant la realització de la seva feina, és el que ha tingut el pitjor pla de prevenció. Primer va ser la reticència per part de la direcció a que les persones usuàries del servei de bus entressin per les portes del darrera, reduint així la duració i el nombre de contactes.
El 13 de Març el president del govern espanyol diu que el consell de ministres declararà l’estat d'alarma en el consell de ministres del dia 14. Molts conductors i conductores, el mateix dia 13, ja es van fer les seves pròpies mesures de prevenció davant la inactivitat de la direcció, que va reaccionar de manera fulminant treien un avis (21-26/20) on deia: “El contingut de les informacions difoses en les últimes hores pels sindicats, que van ser explicades en una reunió de relacions laborals, formen part d'un pla en estudi, que encara no ha estat aprovat i, per tant, no és vigent. Qualsevol novetat que es produeixi, es difondrà degudament, com sempre, pels canals d'informació oficials de TMB, que són els únics habilitats per difondre les decisions organitzatives de la companyia”.
Després van fer una mitja rectificació posant els rètols perquè la gent entrés pel darrera però permetent que les usuàries i els usuaris s'asseguessin just darrera de l´habitacle de conducció. El següent pas va ser no permetre asseure's en aquesta filera i més tard posar un plàstic a mode de cortineta, que deixa molt a desitjar, tan pel seu no disseny com per la seva possible efectivitat, o no.
El 19 de Març entra en vigor la instrucció per l’adopció de mesures urgents de caràcter temporal, entre les quals es troba la rotació operativa en la prestació de serveis de línia. Els criteris que va traslladar la direcció eren, entre d’altres, assignar tots els serveis programats pel dia en concret i la resta de personal de conducció disponible assignar-los “RETEN EN CASA”. Tot i aquesta instrucció i sobrant personal de conducció, a la cotxera d´Horta s´han estat denegant sistemàticament canvis de descans en laborable però en canvi oferint gastar dies de còmput, “bisiesto”,etc. Aquesta és la manera que tenen alguns d’agrair l’esforç del col·lectiu amb menys retens a casa, ja que la mitjana ha estat de 3 dies, després de més de 2 mesos d’estat d’alarma, quan hi ha altres col·lectius que feien un dia a la feina i un altre casa o una setmana treballant i la següent a casa. Després posen frases del tipus: #SouLaForçaQueEnsMou o #Gràcies, sense vosaltres no seria possible; que evidencien estar buides de contingut i que només s’entenen com una manera de voler quedar bé. Creiem que aquesta mesura tenia com a objectiu intentar minimitzar l'exposició al virus entre el personal de conducció, que cal recordar que és el que més risc de contagi té durant la jornada laboral per la quantitat de gent que transportem i de més difícil control del possible brot degut a aquesta circumstància i a la impossibilitat de conèixer la identitat de les mateixes.
Perquè a les oficines, als tallers, etc, sempre s’està en contacte amb la mateixa gent i és més fàcil la seva detecció i control.
Dins les mesures de prevenció dictades pel ministeri de transports estava la de desinfectar els vehicles a diari tal i com apareixia en el BOE el 14 de març:
Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo
Artículo 14. Medidas en materia de transportes.
e) En relación con todos los medios de transporte, los operadores de servicio de transporte de viajeros quedan obligados a realizar una limpieza diaria de los vehículos de transporte, de acuerdo con las recomendaciones que establezca el Ministerio de Sanidad.
doncs bé, tard i malament. Els canons d'ozó van arribar a totes les cotxeres menys a Horta, on van arribar més tard. Segons la direcció uns 11 minuts són suficients per tractar un articulat de 18 metres (https://intranet.tmb.cat/rrhh/ComunicacioInterna_2020/InfoTMB_18032020.pdf), encara que altres fonts diuen que el canó de 5gr/h de cabal de l’empresa PROANDRE trigaria 16 minuts en desinfectar un autobús articulat. Hem pogut constatar la diferència que hi ha dintre de l'àmbit de la nostra empresa, doncs encara és més gran si ho comparem amb les dades de l'empresa King Ozono, que necessita 40 minuts amb un canó del mateix cabal per fer el mateix bus. El dia 27/05/20 surt publicat a La Vanguardia : “L'ozó no serveix com desinfectant pel virus de la Covid-19" (https://www.lavanguardia.com/vivo/lifestyle/20200527/481419595642/desinfeccion-ozono-coronavirus-peligros.html) on deia que “per ser efectiu s´ha de fer servir en una concentració de 20 ppm (parts per milió) i amb una humitat relativa del 80%, però pels humans ja és tòxic a 0,5 ppm. “Pot provocar inflamació pulmonar i pot contribuir a que es produeixin mutacions del virus”, expliquen des del IQS-URL. El problema és que per produir 20 ppm –20 g per m3 el necessari per desinfectar una habitació de 45 m3 se necessiten 900 g d'ozó, i una màquina industrial triga 18 hores a ple rendiment per aconseguir aquesta concentració, el que suposa un consum elèctric considerable. Un dels riscos de la generalització de l'ús d'aquest gas, ja que és un contaminant, és que la seva alliberació incontrolada acabi sent perjudicial pel medi ambient. Per Sendra, l’altre gran risc és que “una neteja amb ozó dona una falsa sensació de seguretat, ja que pots creure que has desinfectat i baixar la guàrdia”. Que estan fent amb el personal de conducció i amb els usuaris i usuàries del transport públic, som conillets d’índies ?
Un altre cas paradigmàtic és el repartiment de mascaretes que va començar amb l’entrega d’una mascareta 3M amb vàlvula al personal de conducció que prestava servei en el Bus de Barri. Aquesta mascareta tenia una durada aproximada de 8 hores, no se´ls hi va donar cap més fins a Setmana Santa i se’ls hi va donar perquè tenien una separació inexistent amb els passatgers. El metacrilat de separació no es va col·locar fins a 2 setmanes més tard. Al voltant de Setmana Santa, 3 setmanes més tard d´haver començat l'estat d'alarma, van fer entrega d’una mascareta de tipus quirúrgica per tot el personal de conducció. .
Uns dies més endavant es va repartir una mascareta de tela dins d'una bossa segellada que deien les instruccions que es podia rentar 30 vegades però que a dia d'avui no adjunten amb la seva distribució quin tipus de protecció té. Junt amb l'entrega d'aquesta, s'entregava una del tipus KN-95 sense bossa de protecció i en mig d'un full dinA-4 on venien les instruccions d'ús.
Aquesta última només es podia fer servir durant una jornada laboral, i la resta de dies que venim a treballar, que? La setmana del 18/05/20 van repartir una altra vegada les mateixes, amb la diferència que la de tela la podries demanar quinzenalment i la KN-95 la podries demanar setmanalment. I la resta de dies que? I més quan en el "Pla de salut i seguretat per la transició del confinament, desconfinament gradual i nova normalitat"
(https://gentmb.tmb.cat/sites/default/files/fitxers/1590052581/pla_de_salut_i_seguretat_per_la_transcisio_del_confinament_desconfinament_gradual_i_nova_normalitat_covid-19 _final200520.pdf ) actualitzat el 18/05/2020 diu en el seu Annexa 1:
a)Màscares que NO són EPI:
- Màscares quirúrgiques. Es tracta de màscares homologades de polipropilè, fibres sintètiques i teixits tècnics o amb tractaments específics. La protecció que ofereixen és de dintre cap a fora, és a dir, evita la emissió d’aerosols respiratoris i, per tant, la dispersió del virus en cas d’estar infectada la persona que la porta, però no protegeix al portador d’un contagi.
- Màscares tèxtils sense homologació. Les màscares de tela que no disposen de certificació no serveixen per evitar dispersió dels aerosols generats pel portador. Es pot fer ús d’una màscara tèxtil d’aquest tipus de forma SIMULTÀNIA amb un altre tipus de màscara per augmentar la seva vida útil. La col·locació de la màscara de tela estarà per sobre del sistema de protecció.
b)Màscares de protecció que poden utilitzar-se com EPIs: Es tracta de les màscares homologades del tipus KN95, FFP2, FFP3, A1P2, A2P3 i N95. Ofereixen protecció de fora cap a dintre i dintre cap a fora si son sense vàlvula perquè eviten, també, l’emissió d’aerosols respiratoris a l’ambient i per tant del virus. Aquestes mascares son les que protegiran al seu portador davant de possibles contagis de terceres persones que no mantinguin la distancia de seguretat. Les màscares amb vàlvula no eviten l’emissió d’aerosols respiratoris a l’ambient i per tant, permet que la persona que la porti pugui contagiar a la resta.
Com a norma general, quan els treballadors i treballadores estiguin desenvolupant activitats a distància menor que la mínima interpersonal de 2 metres, aquests hauran de fer ús de com a mínim mascara quirúrgica.
El que no entenem com poden repartir mascaretes que ni protegeixen de ser contagiats ni de contagiar, generant una falsa seguretat de protecció. On està el Comitè de Seguretat i Salut? Que per cert, ha estat menystingut durant aquesta pandèmia, perquè hauria d’haver estat l'òrgan on debatre i resoldre tots els problemes derivats de l'emergència sanitària, ja que els seus delegats són els que tenen la formació específica en Prevenció de Riscos laborals, però la direcció ha preferit fer reunions extraordinàries amb la Permanent del Comitè d'Empresa, on els seus delegats no tenen aquesta formació.
Sabem que la direcció té moltes ganes que la gent comenci a entrar per davant perquè comencem a vendre bitllets i fer bescanvis però esperem, que tal i com diu en el fragment anterior, ens protegeixi amb mascaretes adequades i mampares que serveixin com a protecció i no com a decoració.
Si quan comenci la falsa normalització no tenim les mesures de protecció que garanteixin la nostra salut, haurem d'utilitzar l'article 14 i 21 de la "Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de Riesgos Laborales" per no posar-nos en risc a nosaltres ni a tercers.
El que diu literalment a l'article 14 és:
"Derecho a la protección frente a los riesgos laborales: Los trabajadores tienen derecho a una protección eficaz en materia de seguridad y salud en el trabajo. El citado derecho supone la existencia de un correlativo deber del empresario de protección de los trabajadores frente a los riesgos laborales. Este deber de protección constituye, igualmente, un deber de las Administraciones públicas respecto del personal a su servicio. Los derechos de información, consulta y participación, formación en materia preventiva, paralización de la actividad en caso de riesgo grave e inminente y vigilancia de su estado de salud, en los términos previstos en la presente Ley, forman parte del derecho de los trabajadores a una protección eficaz en materia de seguridad y salud en el trabajo."
I a l'article 21 diu:
Riesgo grave e inminente.
1. Cuando los trabajadores estén o puedan estar expuestos a un riesgo grave e inminente con ocasión de su trabajo, el empresario estará obligado a:
a) Informar lo antes posible a todos los trabajadores afectados acerca de la existencia de
dicho riesgo y de las medidas adoptadas o que, en su caso, deban adoptarse en materia de protección.
b) Adoptar las medidas y dar las instrucciones necesarias para que, en caso de peligro grave, inminente e inevitable, los trabajadores puedan interrumpir su actividad y, si fuera necesario, abandonar de inmediato el lugar de trabajo. En este supuesto no podrá exigirse a los trabajadores que reanuden su actividad mientras persista el peligro, salvo excepción debidamente justificada por razones de seguridad y determinada reglamentariamente.
c) Disponer lo necesario para que el trabajador que no pudiera ponerse en contacto con su superior jerárquico, ante una situación de peligro grave e inminente para su seguridad, la de otros trabajadores o la de terceros a la empresa, esté en condiciones, habida cuenta de sus conocimientos y de los medios técnicos puestos a su disposición, de adoptar las medidas necesarias para evitar las consecuencias de dicho peligro.
2. De acuerdo con lo previsto en el apartado 1 del artículo 14 de la presente Ley, el trabajador tendrá derecho a interrumpir su actividad y abandonar el lugar de trabajo, en caso necesario, cuando considere que dicha actividad entraña un riesgo grave e inminente para su vida o su salud.
3. Cuando en el caso a que se refiere el apartado 1 de este artículo el empresario no adopte o no permita la adopción de las medidas necesarias para garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores, los representantes legales de éstos podrán acordar, por mayoría de sus miembros, la paralización de la actividad de los trabajadores afectados por dicho riesgo. Tal acuerdo será comunicado de inmediato a la empresa y a la autoridad laboral, la cual, en el plazo de veinticuatro horas, anulará o ratificará la paralización acordada.El acuerdo a que se refiere el párrafo anterior podrá ser adoptado por decisión mayoritaria de los Delegados de Prevención cuando no resulte posible reunir con la urgencia requerida al órgano de representación del personal.
4. Los trabajadores o sus representantes no podrán sufrir perjuicio alguno derivado de la adopción de las medidas a que se refieren los apartados anteriores, a menos que hubieran obrado de mala fe o cometido negligencia grave.
Si són certes les proclames #SouLaForçaQueEnsMou i #Gràcies, sense vosaltres no seria possible haurien de començar a canviar plantejaments i actituds envers el personal de conducció per posar per davant de qualsevol altre argument, LA NOSTRA SALUT.
No hay comentarios:
Publicar un comentario