RELATO DE UNA AGRESIÓN

El pasado Miércoles 24/07 sufrí una agresión verbal durante el servicio. Sobre las 18'15 de la tarde mientras circulaba con la línea 59 una pasajera me recriminó con muy malas maneras porque no había realizado la parada de Balmes/Pelayo que ella decía había solicitado previamente, me disculpe haciendo caso omiso a sus provocaciones hasta que justo antes de abrir puertas en la siguiente parada me agredió verbalmente con insultos graves y despectivos y recriminandome porque no había efectuado parada.

Anteriormente me cerciore de que la parada no había sido solicitada y también que no había ningún indicio por parte de ningún pasajero de querer bajar, como hago habitualmente en estos casos, ya que por todos los conductores es sabido que algunos modelos de botón no funcionan correctamente. 

Este fue sin duda el detonante de la agresión verbal, por culpa de este problema en el diseño de los botones de algunas series de Bus, nosotros los conductores sufrimos a diario situaciones de tensión con el pasaje.

Requeri la actuación de un mando y un pasajero que bajo del Bus avisó a una patrulla de la GU que casualmente estaba allí.

Quería denunciar a la pasajera, pero después de hablar con GU me aconsejaron no hacerlo, ya que ella me denunciaria también por retenerla en el Bus, paradojas de la vida, quien avisó a la patrulla de GU fue un pasajero que bajo del Bus mientras continuaba la agresión por parte de esta pasajera.

Lo que no estoy dispuesto ha aguantar es ningún tipo de agresion ya sea verbal o física y quería que esto quedara reflejado en algún sitio. Que esto es a diario, y que ya está bien. Tenemos un compañero pasando por un despido totalmente improcedente por una agresión física y si de alguna forma nosotros los conductores podemos ayudarle es denunciando todos estos casos que nos suceden a diario.

Dos días más tarde me dieron la oportunidad de explicar esta incidencia en una reunión de seguridad y salud de la Empresa y así lo hice, aprovechando que el tema de los botones defectuosos que nos generan estas situaciones tan desagradables ya está denunciado. Y sin más, parece ser que debemos tragarnos todas las agresiones que recibimos a diario, esperando tener suerte en un juicio por ejemplo, y que casualmente pase por el lugar una patrulla de la GU como me pasó a mi, que en mi caso fue una agresión verbal, pero me podrían haber tocado la cara como al compañero.

TODOS SOMOS BONILLA

Xavi C

ASSEMBLEA IGNORADA

El 11 de juliol de 09:00 a 16:00 es va realitzar una aturada convocada pel Comitè d’Empresa en ple per celebrar una assemblea general de treballadors. El punt únic de l’ordre del dia era l’acomiadament del company Bonilla i les accions pertinents que s’havien d’endegar per aconseguir la seva readmissió.

Van haver-hi diverses intervencions, però tothom, en pro de la unitat, no va fer cap proposta diferent a la del Comitè d’Empresa, que era aturades de 2 hores per torn; de 02:00h a 04:00h, de 09:30h a 11:30h i de 19:30h a 21:30h. Un cop acceptada la proposta del Comitè tothom estava emplaçat a començar les aturades el dilluns dia 22 de juliol però el divendres 19 de juliol les elits sindicals es van reunir i van decidir el que més ens convenia als treballadors, desconvocar les aturades. No són els nostres tutors, som adults i nosaltres, els treballadors, en una assemblea convocada per ells vam decidir lliurament acceptar la seva proposta d’aturades i ells no son ningú, perquè en teoria ens representen, per desconvocar sense ni tan sols preguntar a l’acomiadat si li semblava bé la desconvocatoria pels motius que siguin. Perquè s’ha de recordar que no era una assemblea per un tema de conveni sinó que era per un acomiadament i el primer que s’ha de fer abans de res es preguntar a l’afectat. Si el company Bonilla li hagués semblat be desconvocar l’acció hagués estat èticament correcte ja que a la resta de casos la decisió d’una assemblea només la pot canviar una altra assemblea i no quatre il·luminats que es reuneixen i decideixen per tots, saltant-se l’Assemblea i passant-se-la per l’Arc del Triomf.

També els treballadors d’autobusos vam tenir part de culpa en l’ esdevingut i els hi vam enviar el missatge a la classe dirigent sindical que poden fer amb nosaltres el que els hi dongui la gana ja que no tenim la suficient personalitat per dir-lis: no senyor a qui no es fa el que vosaltres voleu sinó el que nosaltres decidim, el que decideix el col·lectiu. Com es podia haver fet això? Doncs secundant l’aturada que encara estava convocada pel sindicat COS i que només vam realitzar una cinquantena de persones. El col·lectiu de treballadors no vam ser capaços de respectar la nostra pròpia decisió, es com si fóssim nens i el pare ens digues això no es fa i nosaltres obeíssim. 

Durant l’assemblea ningú va posar cap objecció a les dates, ni als horaris, ni va dir no fem vaga que no s’ho mereix o fem-la després de l’estiu, res de res. Els treballadors s’han de poder dir les coses a la cara, si algú pensa que el company Bonilla no es mereix se readmès s’ho podia haver dit a l’Assemblea a la cara i no d’amagatotis per les cotxeres, si algú pensava que era millor patir tota la plantilla els descomptes al setembre perquè no hi hagués discriminació també ho podia haver dit però ningú no va dir res i després de la desconvocatoria del Comitè, quasi tothom va acceptar sense renegar ni mitja paraula. Estaria bé que una altra vegada que anem a una Assemblea ens pensem bé el que votem i també el que diem i el que no diem perquè l’Assemblea es sobirana i s’ha de respectar ja que es de tots i totes i la fem entre tots i totes.

Ens queixem dels politics que prenen decisions en contra del que prometen en campanya i dels interessos de la majoria, que s’hauria de canviar el sistema polític, la corrupció de politics i banquers i quan hem tingut l’oportunitat de demostrar la nostra llibertat d’elecció i fer-la respectar, no ho hem fet, oportunitat perduda.

Esperem que la propera vegada que passi una cosa tinguem clar el que es correcte i el que no ho és.

Ara el que hauria de fer el Comitè d’Empresa es dimitir per no respectar la seva pròpia proposta i la decisió dels treballadors als que representen, i no als que manen com si fossin els seus caps i després retornar la pèrdua econòmica patida per l’aturada per celebrar una Assemblea que després es van passar pel forro. 

ELS TREBALLADORS HEM DE FER-NOS RESPECTAR TAN PEL COMITÈ D’EMPRESA COM PER LA DIRECCIÓ.

BONILLA READMISSIÓ!!!!