Ara ha arribat el preàmbul de les eleccions al comitè d’empresa on tots els sindicats expliquen totes les meravelles que han fet pels treballadors, siguin certes o no. És aquell període, que arriba cada 4 anys, on els sindicats i els membres del comitè d’empresa es fan visibles i busquen el nostre vot per seguir en el càrrec. Hi ha gent en el comitè d’empresa que porta més de 20 anys, alguns sense anar al lloc de treball que posa al seu contracte laboral. Per molt honrat i honest que es pugui ser, quan portes tant temps allunyat de la realitat diària del teu lloc de treball és impossible que puguis reclamar les necessitats dels treballadors i que coneguis les seves prioritats.
Un altre perversió de la permanència indefinida en el comitè és la relació que es crea entre els representants dels treballadors i la direcció, on s’agafen confiances contraproduents pels interessos dels treballadors.
A l’actual composició del comitè d’empresa hi ha els que s’autoanomenen centristes/pactistes i els combatius. Els centristes/pactistes són pura contradicció en sindicats de treballadors, teòricament d’esquerres. No els hi agrada la mobilització perquè el que busquen és no molestar a l’empresariat per totes les prebendes que tenen amb la qual cosa el màxim que faran pels treballadors es una recollida de signatures o un referèndum per a l’hora de la veritat no fer absolutament res que signifiqui mobilització o treball extra. Tothom els coneix i els critica però després hi ha molta gent que els vota. Perquè els voten? Gran pregunta sociològica, a la qual no tinc resposta però que seria interessant esbrinar.
Els autoanomenats combatius han deixat de ser-ho, encara que segur que ells no ho veuen així. Han agafat una deriva pactista que ha fet que anessin en contra dels seus propis principis ideològics. Seria bo que es preguntessin perquè ha marxat tanta gent militant i combativa de les seves files.
Al final el resum és que quan en aquesta empresa s’han aconseguit coses és perquè la gent s’ha conscienciat i s’ha mobilitzat. Doncs no seria millor perquè ningú s’acomodés en el càrrec ni agafes complicitats amb la direcció que quan arribes un conveni o la necessitat de defendre les condicions laborals o demanar-ne de noves els treballadors s’autoorganitzessin en assemblea per decidir en aquell moment concret qui representa les posicions concretes en una negociació amb la direcció? No fa molt en una assemblea a les cotxeres de Sants es va proposar que fos l’assemblea de treballadors que escollis els membres del comitè de vaga però el president de la taula de l’assemblea va fer oïdes sordes a la proposta i no ho va posar a votació, cosa estranya venint d’una persona que milita en un sindicat que creu en l’assemblea i en l’autoorganització dels treballadors.
Igual que a la vida política, la vida sindical a patit una degradació en bona part produïda per la deixadesa dels treballadors en el control d’aquests entitats que en els inicis eren maneres d’agrupar-se els treballadors per aconseguir objectius comuns amb la força de la unió dels seus militants. En l’actualitat la majoria són afiliats i no militants amb la qual cosa els dirigents fan i desfan a la seva voluntat i els afiliats són com clients els que se’ls dona una sèrie de serveis.
El comitè d’empresa ha deixat de ser una eina dels treballadors per convertir-se en un mecanisme burocràtic que serveix per desmobilitzar i anul·lar les esperances i expectatives dels treballadors.
A uns i els altres ja els hi va bé l’ ”status quo” uns perquè no tenen ganes d’escalfar-se el cap més del necessari i perdre hores d’estar amb la família i els altres aprofiten el clientelisme per ser immobilistes i gens lluitadors perquè saben que ningú els hi dirà res.
La seva utilitat queda més en entredit en els dos últims casos de companys acomiadats: Andreu de Cabo i Antonio Bonilla. Que va fer el comitè en el cas d’Andreu, res de res, ah si! alguns membres del comitè van divulgar mentires i van difamar juntament amb la direcció. En el cas d’Antonio Bonilla van organitzar una assemblea en la que es va decidir fer vaga per aconseguir la seva readmissió però amb traïdoria, nocturnitat i alevosia es va reunir el comitè i tots els sindicats del comitè d’empresa van desconvocar la vaga decidida en assemblea pels treballadors. Històricament totes les decisions preses per unanimitat al comitè d’empresa han perjudicat els treballadors tal i com es va demostrar amb la firma del conveni actual que es va carregar la pujada salarial que ens donava l’anterior conveni i una pèrdua econòmica en taules que arrossegarem d’aquí a que ens jubilem. Una altre gran decisió per unanimitat va ser negociar la recuperació de la paga extra sostreta per 2015 en comptes que fos per 2014 tal i com va dir una assemblea celebrada a les cotxeres de Sants, pel bé dels treballadors els agrairíem que no es tornin a posar tots d’acord.
Últimament s’han produït moltes agressions a conductors i alguns AICs i Ces en inspecció. Que ha fet el comitè d’empresa per evitar aquestes agressions o perquè l’empresa actuï per evitar-les? Res de res. Ah si! Han tret pamflets on diuen que no els hi agrada que agredeixin a treballadors en el seu lloc de treball però com a la majoria d’ells no els tocaran la cara en el seu lloc de treball perquè no hi van, doncs cap problema. El que és teòricament la seva feina, a la que es presenten cada quatre anys no l’estan fent. Van haver de ser treballadors de la Plataforma Prou Agressions els que van haver de fer accions per fer visible aquest problema a la línia 64 després d’una agressió i que posteriorment van ser expedientats per aquest motiu. També van ser treballadors els que ataviats amb caretes per no ser reconeguts pel Tribunal de la Inquisició van fer una acte de protesta per una altre agressió a la línia 6.
A que esperen aquests magnífics delegats del comitè d’empresa que tantes coses bones han fet per nosaltres a solucionar un dels problemes més greus que patim actualment?
